Your browser version is outdated. We recommend that you update your browser to the latest version.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes,lleoneses i gallecs i el Samhain (cap d’any celta), la castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i amb mocador al cap, davant d’un torrador decastanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d’abans eren molt diferents de les d’avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargilmolt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitjafaldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s’anomena La Copa l’espai destinat a l’ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.

Actualment, la castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Sant Joan, Carnestoltes i Sant Pep-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:

“Tanmateix, de tot l’univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d’ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només suma avui en la nostra cultura popular l’àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?”

 

La Castanyada es una celebración catalana, y este año la Junta Directiva del Casal, nos ha compartido algunas de sus vivencias con respecto a esta celebración.

 

La Castanyada en Tarragona:

Por Gil Bonet

Presidente

En época de Castanyas, las puedes comprar en ramblas y plazas de Tarragona. Los estudiantes de último año de colegio son los que forman grupos y por las noches asan las castanyas, y las vendes en conos de papel periódico.

Lo que recolectan de la venta, lo utilizan para su celebración de graduación.

Debido a que es época de frío, la familia se reúnen alrededor de los fuegos, asadores de las castanyas.

 

La Castanyada

José Castellá

Sindico

Generalmente para celebrar La Castanyada tiene que ser durante los meses de otoño e invierno épocas en que en España se encuentran buenas castanyas en los mercados;  en que comienzan a bajar las temperaturas y es típico que en las calles de las ciudades  aparezcan las Castanyeras que ofrecen castañas cocidas y calientes junto con lo que se dice “moniato” que resulta ser el camote.

Se sirven en bolsas o cartuchos de papel ya sea solo castanyas o combinadas con algún camote bien cocido.

No se trata de una celebración, más bien es una tradición de época donde las familias se reúnen a degustar de castañas y moniatos “camotes”. Hay que comprar buena calidad de castanyas y  frescas caso contrario salen sorpresas con gusanos.

La celebración recuerda la época del año y la proximidad a las fiestas de Navidad y Reyes y es un buen motivo para reunir a las familias con sus hijos.

Sería muy agradable poderlo celebrar en nuestro país, lástima que no tenemos árboles que nos den castanyas, si en cambio buenos camotes.

 

 

Casal Català de El Salvador. Todos los derechos reservados.

Con el apoyo de la Generalitat de Catalunya. © 2012.

 

contador de visitascontador de visitas